XX són els cromosomes que identifiquen les dones. I el nostre projecte inclou tres accions performàtiques que poden representar-se separadament o juntes sempre que es proposen debats de teatre-fòrum entre acció i acció. Tècnica, artística i temàticament les tres accions són radicalment diferents. L’obra versa sobre una temàtica social actual, el paper que desenvolupa la dona en esta societat patriarcal, per això està pensadaper ser representada al carrer davant de qualsevol tipus de públic. I de fet les representacions que hem realitzat fins ara ens reafirmen en la funció reflexiva dels assistents tant xiquets, com adolescents, adults o gent major. El tractament de cada una de las intervencions esta realitzat amb un to innocent i naïf que acaba en tragèdia. No obstant, cal tenir en compte que no es tracta d’un espectacle baladí, ni que busca el consens universal entre el públic.
El verb es converteix en acció.
Durantmassa temps s’ha obviat que els pirops són una violació directa a l’espai d’una altra persona per més que es maquille com a reconeixement social. Hui en dia encara és normal veure com les dones sofreixen aquest tipus d’agressió en diversos àmbits del seu dia a dia: en el treball, en espais privats, … però es al carrer i per part de desconeguts on elles s’encontren més exposades. En Floretes reflexem els graus de pirops que existeixen, de com una paraula suposadamentinofensiva es converteix en una agressió cap a la dona.
En aquesta peça treballem a partir del concepte de ”dona florer”. Actualment encara existeixen moltes dones que, degut a l’educació que reben, necessitendependre de persones amb “poder”per poder sentir-se completes. En la societat patriarcal en què vivim quan parlem d’una persona amb poder parlem d’un home. Encara hi ha moltes dones que decideixen renunciar, de manera conscient o inconscient, ala seua individualitat i vida per servir com a regal per a una altra persona. Esconverteixen en floreres, obsequi, objectes, …despersonalitzant-se així per a passar convertir-se en uncomplement ideal d’un home triomfador: una dona ben templada per lluir-la per tot arreu, que no li porta mai la contrària, ni el deixa mai malament davant dels demés. ¿Saben aquestes dones a allò que estan renunciant?
Esta acció naix a partir de la frustració de moltes dones actuals que viuen esclavitzades per les tendències marcades per la moda. Les models publicitàries segueixen un patró estàndar per poder formar part d’esta indústria. O jugues al seu joc, o no et pots vestir. En el fons tan sols és una manera de fomentar el consumisme.Poc de pit, molt de pit, primes, curvys, fitness, gordi bonorres, … i les dones segueixen adaptant-se a eixos paràmetres que marca la societat de consum en la moda, en lloc que la moda s’adapte a elles. Estem condemnades.
Autor: Paula Escamilla i Vicent Martí i Xar.
Actriu: Paula Escamilla
Pupum: Òscar Luna
Disseny y confecció vestuari: Loletesdebú
Disseny escenografia: Loletesdebú
Construcció escenografia: Lolín Calduch, Pasqual Arrufat, Joan Ninot “El Xufa” i Manuel Ortí “Rabassa”.
Fotografies i vídeos de la web: Josep Gil, Jorge Lizana Ruiz, Antonio Pradas, Gerardo Sanz i MVVG.
Música dels “teasers” i vídeo: Samu Parejo.
Director d’Imatge (logos, cartells, catàlegs i web): Josep Gil
RRPP: Sixte Barberà
Administració: Isabel Molés
Management: Flor Vaugeois
Ajudant de direcció: Oscar Luna
Direcció: Leandre Ll. Escamilla
Pots programar-la com tres accions separades en tres moments diferents o com un Teatre-fòrum en què hi hagen uns 15 minuts de debat entre acció i acció per permetre el canvi de vestuari i escenografia.
Floretes: +/- 17 minuts
Florera: +/- 20 minuts
Flowerless: +/- 23 minuts
Las tres juntes en sessió de Teatre-fòrum: 1h 50’
En una plaça, en un espai públic exterior, en una sala multi-usos, en teatres on l’escenari estiga més baix que les grades…
No està pensat per això. Però podria ser adaptable en la fórmula de teatre-fòrum.
Al carrer:
Amb llum diürna, cap. De nit, depèn de si l’espai està suficientment il·luminat o no.
En sales multi-usos:
Il·luminació.
En versió Teatre-fòrum:
Equip de so i micròfons per permetre el debat entre els espectadors.
Un espai diàfan, sense tràfic, on càpia l’obra i el públic assistent. I un lloc on mudar-se amb dutxa.
No
L’obra s’adapta a l’espai existent. Consultar en cas de dubtes.
No
Clar. Les persones menors solen anar acompanyades d’un adult responsable, que pot decidir si vol que el menor es conscencie o no. De fet pot facilitar la conversa sobre problemes socials actuals entre les famílies.
Fins ara s’ha realitzat per alumnes de batxillerat amb un resultat excel·lent, tant pels aplaudiments rebuts, com pels comentaris dels professors assistents i fins i tot dels pares que, sense estar presents, ens han felicitat per l’obra, ja que els fills han plantejat un tema de conversació en casa que els ha ajudat a tots a reflexionar sobre el micro-masclisme.
Són tècniques performàtiques, sense text literari, que fan evolucionar el personatge.
Floretes: Poesia sil·làbica. Tan sols s’empren sis paraules.
Florera: Poesia onomatopeica. Manipulació d’objectes.
Flowerless: Llenguatge de clown amb onomatopeies.
© Escandall Teatral. 2019